jueves, 6 de enero de 2011

Requisits previs

Per poder practicar el submarinisme s'han de tenir en compte les següents recomanacions indispensables:
  • Les persones que desitgin experimentar per primera vegada aquest esport aquàtic hauran de sotmetre's primerament a una avaluació mèdica per tal de certificar que les condicions físiques en les que es troba la persona són correctes i que no hi apareix cap problema que li impedeixi tal exercici.

  • La condició física i un bon estat de salut són aspectes fonamentals que s'han de valorar, ja que és necessari que el cos de la persona en qüestió pugui suportar la pressió submarina i l'esforç que aquest requereix.

  • Determinades contradiccions que podem trobar respecte a malalties que impedeixen el submarinisme són: la insuficiència respiratòria, la diabetis no controlada, l'asma, algunes malalties psiquiàtriques, dermatològiques, neurològiques (com l'epilèpsia), certes malalties cardíaques i algunes patologies oculars.

  • És molt important practicar el submarinisme a centres certificats i amb monitors oficials i professionals, ja que el nombre més elevat d'accidents mortals a l'aigua es produeixen pel busseig.

  • És recomanable no bussejar sol. Submergir-se en grup és més segur. Si s'utilitza un bot per anar fins la zona la qual vol submergir-se, en aquest s'hi ha de quedar algú per supervisar que tot vagi correctament i si és possible, tenir un mitjà de comunicació en cas de problema.

  • Els tancs d'aire comprimit han d'estar anteriorment perfectament comprovats perquè funcionin bé.

__________________________________________________________________________

Advertència
  El perill al que estem exposats quan bussegem és més important del que les persones pensen, s'ha de tenir molta cura al practicar submarinisme, sinó la ilusió pot transformar-se en descuid i acabar en accident. Com per exemple en aquest video on es mostra un aprenent en una situació difícil. 


lunes, 3 de enero de 2011

10 llocs del món on practicar el submarinisme

No és cert que a cada zona del mar hi podem trobar les mateixes espècies marines i el mateix color de l'aigua i, és que el mar amaga indrets especials i substancialment diferents. Avui parlem dels millors llocs on practicar el submarinisme:




1. Les Illes Maldives 

Les Illes Maldives són considerades el tercer millor lloc per bussejar perquè les seves grans barreres de coral i la seva fauna marina són espectaculars. La possibilitat de poder submergir-nos entre els canals d'aigua càlida i transparent plens de coves i cavernes on es troben els corals i la la varietat de peixos de diverses espècies, dels quals els més destacats són: el peix napoleó i lloro, les barracudes, la manta y els taurons. La millor temporada per visitar les Illes Maldives és en les estacions seques, des del desembre fins l'abril, quan hi ha la millor temperatura. No obstant si el que de veritat interessen són els taurons i les mantes, la temporada d'agost a novembre és la millor. 

2. El Mar Roig 

Una part interessant que descobrim al Mar Roig és el Por Sudan, és una zona en la qual s'hi han acumulat vehicles Toyota en els quals els animals subaquàtics s'hi han instal·lat. La presència d'aquests s'explica per l'enfonsament del vaixell de càrrega Blue Bell que també és objecte d'expectació sobretots pels fotògrafs. Les millors zones per al busseig són les més properes a Egipte i Jordània. El clima temperat i les suaus corrents de l'aigua han creat l'entorn perfecte pel creixement dels coralls i peixos. En el Mar Roig es pot nadar amb grans tortugues de mar i dofins rodejats de grans bancs de peixos multicolors. Experts afirmen que hi ha més de 400 espècies de coralls i una espècie d'arbre de color negre descobert en aquest i únic. Entre les diverses espècies estan: el pallasso, el cocodril, la trompeta, el lleó, l'àngel, el lloro, els peixos cofre, morenes i peixos globus o "puffer" que són perillosos ja que tenen dens capaces de triturar coralls i petxines. 





3. Les Illes Orcades 


Aquestes illes situades a la Gran Bretanya són properes a Scapa Flow, un port natural protegit que va ser base naval durant els dos processos bèl·lics. En aquestes aigües s'hi troben uns 78 vaixells d'origen alemany que van quedar sobre la sorra del fons del mar d'aquesta zona entre 20 i 50 metres de profunditat aproximadament.

4. Tanzània 

Gràcies a les fortes corrents a la costa est d'Àfrica, concretament a Pemba, es poden observar de molt d'aprop les criatures aqüàtiques més temudes, com per exemple: el tauró martell. A més hi ha l'oportunitat de conèixer els esculls en els quals viuen els peixos més petits. 



5. Les Illes Galàpagos 

És el lloc on és possible trobar-hi més espècies concentrades i exòtiques, com són les tortugues gegants, les foques de pell, els crancs i les estrelles de mar. Aquest indret ha sigut conegut des de fa molt anys a causa de la teoria darwinista de l'evolució i per això s'ha considerat com a zona clau pel coneixement submarí de les espècies.




6. L'Illa Farne 

Si el que vols és aventura i diversió, a l'illa Farne podem trobar moltes embarcacions enfonsades i diversos éssers marins que s'acosten a tu sense cap por com els peixos llop o els ciclòpters o llebres de mar. Tot i que el més sorprenent és la colònia de més de quatre mil foques grises que habiten la zona. 



7. Saba, Antilles Holandeses 

Gràcies a la intensa activitat volcànica i a la presència de la cadena muntanyosa de Monte Scenera es va formar la costa de les Antilles Holandeses, Saba. L'espectacle està assegurat amb els esculls de coralls i les esponges enganxades a les roques produïdes per les contínues erupcions del volcà. La diversitat de peixos també és espectacular però els que tenen més protagonisme són els pelàgics perquè naden de manera vertical, de dalt a baix i viceversa. 

8. Noruega 

La característica més rellevant de la costa de Noruega és la diferència entre el territori exterior el qual és pràcticament desèrtic, i sota les aigües del mar on la espesa vegetació ofereix una vista totalment acolorida i floral (per la presència d'anèmones i coralls). Una de les sorpreses de Noruega és la possibilitat de nadar amb balenes i morses, i veure als grans óssos polars.



9. Tailàndia 

El costat oriental de Tailàndia és tranquil amb molts coralls tous i una comunitat espectacular de peixos diferents. L'altre costat és l'occidental, en el que les fortes corrents marines provoquen els arc i túnels on viuen grans taurons, tortugues i peixos lloro. És el lloc perfecte per gaudir de paisatges contraris en poc espai i temps.


10. Baixa Califòrnia 

El Golf de Califòrnia, que forma part del Patrimoni de la umanitat, és un dels millors indrets per bussejar batejat amb el nom de "L'Aquari del món". Té una extensió de 1.865 kilòmetres de longitud. Aquest territori del mar posseeix espècies com: la balena blava, l'orca, el llop marí, el tauró balena, el tauró martell i la manta ratlla. Hi ha més de 800 espècies diferents.
La zona més mítica és la de La Paz, al nord de l'Illa Partida, on habita una colònia de llops.



sábado, 1 de enero de 2011

L'equip bàsic del submarinista

Per iniciar qualsevol tipus d'activitat submarina s'ha d'utilitzar un equip de submersió que consta principalment de: la màscara, l'snorkel/el tanc d'aire comprimit, les aletes i el tratge isotèrmic. Veiem-los detingudament:


  • La màscara


La màscara és un element molt important perquè ens ajuda a veure amb claredat sota l'aigua ja que interromp mitjançant una càmera d'aire el contacte dels ulls amb l'aigua. L'anterior disseny ovalat de la màscara ha estat substituït per l'actual (en forma d'ulleres). Existeix la possibilitat de graduar el vidre de la màscara segons les diòptries, hi ha tota una escala de graduacions diferents amb intervals de mitja diòptria.
El nas queda també dins de la màscara per tal de compensar la pressió que provoca el descens a les profunditats (succió), així permet evitar l'anomenat "efecte ventosa", que pot ferir els ulls. 

  •  L'snorkel


L'snorkel ens permet respirar per la boca quan ens submergim a poca distància de la superfície. Aquest està format per un tub de plàstic que sobresurt de l'aigua mentre nadem, i un filtre normalment de silicona que s'ajusta perfectament a la boca. Pot tenir una vàlvula de descàrrega que facilita l'expulsió de l'aigua abans de respirar per aquest.

  • El tanc d'aire comprimit


Si la profunditat de l'activitat és més alta, necessitarem una alternativa per adquirir oxigen. El tanc d'aire comprimit o ampolla és el recipient cilíndric d'acer o alumini mitjançant el qual podem respirar al realitzar una immersió, ja que conté aire comprimit. Aquest té una capacitat que va dels 10 i 18 litres i pot omplir-se d'altres substàncies gasoses segons el tipus de submarinisme que es realitzi. És molt important tenir en compte la capacitat del tanc perquè el consum d'oxigen augmenta quan bussegem perquè la pressió és més alta que l'habitual, hi ha una disminució de la temperatura i s'ha de tenir en compte també el grau d'excitació.
Per tal de no quedar-nos sense aire de manera sobtada existeix el manòmetre el qual controla el contingut del tanc. Antigament s'utilitzaven tancs d'aire comprimit de reserva.
Una vegada a l'any és convenient realitzar un control visual de l'interior del tanc, i cada tres anys s'efectua una revisió exhaustiva de la bombona.

  • Les Aletes


Les aletes faciliten el desplaçament del bussejador aprofitant l'impuls de les cames i guanyant en velocitat fent més fàcil el moviment.
Hi ha molts tipus d'aletes i cadascuna s'adapta a diferents necessitats. Com més llarga i flexible sigui, més ràpid ens desplaçarem però emprant un major esforç del submarinista. Pel contrari, si son curtes i rígides l'esforç disminuirà considerablement però la velocitat serà més baixa. Estan les aletes de taló cobert y de taló obert, la qual s'ajusta amb una corretja.



  • El tratge isotèrmic


El tratge és la peça que ens protegeix del fred i reté la calor per poder mantenir la temperatura corporal en els nivells de profunditat. Amés també proporciona protecció contra ferides i cops que poden produir-se pel contacte amb objectes tallants, punxeguts urticants (meduses, alguns corals,etc.).
Fonamentalment hi ha dos tipus de tratges: els secs i els humits.Els tratges
secs són els que s'utilitzen en aigües fredes i aconsegueixen mantenir sec el cos del submarinista. Gràcies a això podem usar roba d'abric a l'interior.
D'altra banda hi ha els tratges humits, els quals estan fabricats amb neoprè i que permeten que l'aigua estigui en contacte amb el submarinista.

jueves, 30 de diciembre de 2010

Què és el submarinisme?

És l'acte en el qual l'home se submergeix dins de la massa d'aigua (ja sigui el mar, un llac o un riu). Aquesta activitat es desenvolupa a través de diversos objectius com poden ser: l'esportiu, el comercial o el d'investigació.

El submarinisme és l'esport que aporta més beneficis ja que és el que més grups musculars exercita i per tant, resulta ser molt complet. També afavoreix la respiració ampliant la capacitat pulmonar i afavoreix la relació de l'home amb l'entorn perquè l'individu pot adquirir així una relaxació i tranquil·litat majors.

Submarinisme: activitat productiva tant per l'home com pel coneixement

Breu contextualització
Al llarg de la història el submarinisme s'ha practicat per aconseguir aliments o riqueses i amb fins militars, però també ha possibilitat l'expansió del coneixement del món, gràcies als estudis científics, geològics, arqueològics, històrics i d'investigació general.

El submarinisme professional va iniciar-se a principis del segle XIX tot i que els mètodes utilitzats resulten actualment rudimentaris, però d'alguna manera, podem dir que encara seguim aquesta base. No obstant la tècnica s'ha modernitzat ja que la mobilitat del bussejador es una de les qüestions que quedaven per resoldre antigament.
El 1943, després d'un cert nombre d'intents per crear l'invent desitjat va arribar la innovació que tots esperaven, el "pulmó d'aire" (la combinació d'una ampolla d'aire comprimit i un regulador d'aire) inventat per Jacques Cousteau (oficial naval francès que va estudiar el mar y les seves formes de vida, va ser qui va expandir i popularitzar les vídeo-filmacions submarines) treballador de la companyia "L'Air Liquide" de París. Aquest va esdevenir el primer equip autònom subaquàtic de respiració, que va deixar enrere l'anterior sistema basat en la màniga que mantenia l'home unit a l'exterior.

S'han realitzat a partir de llavors moltes millores i innovacions però el principi base segueix sent el mateix ja que la tecnologia a permès mantenir l'invent sense casi cap canvi des-de fa més de 50 anys.

Mostra de professionals submarinistes a Bali.